agenda

Nombrem les coses en un intent de re-inventar el món sorgint dels seus noms. Com si cada cosa existeixi a través de la seva definició. Tota descripció és una suggestió en potència. El llenguatge rebel·la formes a través dels límits, retalls que classifiquen i defineixen les matèries. Així, ens llancem a composar una trajectòria per cada cosa. Un abans i un després, un context on l’objecte en qüestió podria habitar, existir. A partir del punt mínim construïm possibilitats. Punt per punt. I probablement aconseguim possibles, equilibrant-nos entre la ficció i en el que insistim en anomenar realitat. 'La possibilitat de percebre el món des de l’aparent insignificança d’un objecte'. Azul como uma Laranja és una obra de Cecilia Colacrai i João Costa Lima

 

Música original: Miguel Marín

Video: Anna Brufau